El rosari era un i encara és un accessori estimat per a l'home turc. La història del rosari i les seves característiques són molt més riques del que es podria suposar. Vegem, doncs, aquest important objecte de la cultura turca.
En la cultura turca, la història del rosari comença amb l’otomà, des que el rosari, que es veu com una manera significativa de cantar els noms d’Al·là, ha entrat a la literatura otomana, s’ha ampliat a una àrea més gran, i la seva producció i les manualitats han millorat.
Rosari com a emblema d'estat
El rosari no només s’utilitza amb finalitats religioses, sinó que també mostra una gran varietat d’usos al nostre país des de l’Imperi Otomà. Especialment per als homes, és una eina de distracció i és molt més habitual a les zones rurals. És l’eina de mans tranquil·les, relaxants i avorrides que no els agrada quedar-se buides.
L’ús del rosari hi estava tan profundament integrat que cada grup d’ocupació tenia un model de rosari únic. La gent entenia de quina professió eren mirant-se la glòria. Tant és així que a les llotges i albergs, les perles d’oració eren grans i multi-gra. La madrasa contenia diferents motius i imams, des dels rosaris dels instructors fins als dels metges.
Especialment entre els metges i les metgesses, l’ús del rosari de Kuka és força habitual. El motiu és que el Kuka té propietats antibacterianes.
Un rosari complet consisteix en grans, construcció, compromís (parada), segell, muntanya, borla o fuet. Les parts han d’estar en harmonia entre si en forma i decoració i han de ser en conjunt.
Els materials rosaris són generalment minerals, metalls preciosos, closca, os, banya i dents obtingudes dels animals; perla, corall i mare de perla extret del mar; alguns fòssils; arbres durs o fragants; algunes es poden considerar com les llavors de les plantes i les substàncies sintètiques recents.
Es va convertir en un art dels otomans XVII. Comença al segle XIX. Istambul va ser el centre d’aquest art en el món islàmic. Tenia valors molt elevats. Els grans de Kuka es podrien decorar amb talles a llapis i, a l’interior, es poden tallar amb tècnica de calat; ivori, Jerger, Pedra d’Oltu es pot fer sobre els grans. Les perles de pregària incrustades estan decorades amb ungles d'or o plata en diferents motius. De vegades, la seva construcció pot trigar un any.
